Cresta del Perdiguero des de la vall de Lliterola.

En un dels racons més abrupte de tota la serralada Pirinenca, trobem el majestuós cim del Pic Perdiguero. Aquest racó concentra la major part dels tres mils Pirinencs, i tot amb bastant accessibilitat. 

Cal dir que el cim no presenta cap dificultat tècnica, però el fet de fer tots els cims del circ que conforma el final d'aquesta vall, fa que l'itinerari no siga apte per a gent amb poca experiència a la muntanya. Petites exposicions a l'alçada, passos estrets, petits pedaços de restes de neu de l'hivern i sobretot, un terreny molt pedregós farà que a la ruta siga necessari l'ús de grampons, casc, piolet, i depenent del grau de seguretat pròpia podrem fer servir cordes, arnés i qualsevol tipus de material per assegurar-se: mosquetons, cintes, cintes exprés, gri-gri i ancoratges flotants.

Des del poble Oscà de Benasc i seguint la carretera A-139 i remuntant el curs del riu Èssera fins al seu final. Ens aturem a l'aparcament de Lliterola. situat al mateix marge dret de la pròpia carretera i indicat només passar el pont del barranc que porta per nom aquesta preciosa vall, Lliterola.

Just enfront d'on es deixa el vehicle, al marge contrari de la pròpia carretera, apareix un pal informatiu i un sender que remonta un pinar preciós, donant pas a una cabaña amb ruïnes i perdent el curs i soroll de l'aigua. A continuació es remonta una vessant pedregosa allunyant-se de les aigües del torrent, per donar una volta i aparèixer de nou als freds peus de la confluència dels torrents de Lliterola i Fites del Perdiguero, on es troba la cabanya de Forcallo (1990 m i 1,10 h).

Ara toca remuntar tot el sender sempre per la part dreta del torrent, des d'aquí podem contemplar una preciosa cascada que, després de superar-la per la part dreta, passem junt a una profunda gorja (2250 m i 2h).

Més endavant apareix una bifurcació on, nosaltres escollim la part esquerra, direcció a l'ibonet de Lliterola.  Cal esmentar que qualsevol de les dues sendes d'esta bifurcació conclou en el mateix punt, l'ibon Blanc de Lliterola. Seguim en aquesta senda, on voregem ben a prop el torrent i, on passant una petita trepada de grau I, assolim l'ibonet de Lliterola (2470 m i 2,45 h). Allà es pot trobar molts cercles per l'acampada, nosaltres fem una aturada per menjar i decidim continuar vorejant, aquesta vegada el petit estany i creuant el torrent, endinsant-nos ara, per la seva part esquerra, en una zona pedregosa i confusa, amb l'aparició d'algun pedaç de neu escarpat que ens obliga a aturar-nos de nou i posar-nos els grampons. Seguint les fites, arribem fins una plataforma plana, al damunt del impressionant Ibon Blanc de Lliterola (2730 m i 3,30 h). Lloc idíl·lic per una acampada.

La nit es tranquil·la i freda, just a l'alba estem a només 7 graus en ple agost. Seguidament ens posem en marxa buscant la pedregosa paret de l'esquerra del llac i direcció al coll d'Ubago (2800m i 1h). On només arribar i trobar una petita esplanada, podem divisar l'altra part de la vall, la d'Estós. Aqui ens trobem en un terreny complicat, un kaos total de blocs de pedra i que superem amb l'ajuda de les diverses fites que companys muntanyers altruistes van deixant a la resta per seguir el camí. Romanent en el fil de la cresta, sempre al costat sur, aconseguim el primer tres mil de la jornada, el Hito Oriental del Perdiguero (3170 m i 1,45 h) i tot just després de salvar una petita depressió, s'arriba al Pic del Perdiguero (3222 m i 2 h).

Ara, prosseguint per la compacta cresta en direcció sur-oest, arribem al Hito Occidental del Perdiguero (3176 m  i 2,15 h ). Es moment de tornar al cim principal del Perdiguero per seguir amb el transcurs de la cresta en direcció Nord-est. El primer que ens trobem és un desgrimpada terrible (grau I), enmig de blocs de pedres per arribar-hi al Coll Superior de Lliterola. Des d'aquí seguirem direcció Nord-est per remuntar sense cap complicació fins la Tuca de Lliterola ( 3095 m i 3,45 h) . De nou una altra desgrimpada forta, que l'assolim sense cap ajuda de cordes ni material, ja que ens veiem amb possibilitats, on finalment desemboquem en un pla que utilitzem per descansar uns minuts i prosseguit la marxa de nou enfilant la cresta cap amunt per aconseguir el Pico Royo (3121 m i 4 h). La cresta es fa més estreta que mai, i sense perdre altura i amb la dificultat de l'estret i els blocs de pedra aconseguim primer la Punta de Lliterola (3132  m i 4,20 h) i després de perdre certa alçada arribem a l'Agulla de Lliterola (3028 m  i 4,35 h).

Ara es moment de passar a la vessant Francesa, a la vessant del llac d'Oo, i desgrimpar de nou per un terreny descompost i exposat fins al coll inferior de Lliterola ( 2983 m i 5,15 h ). Aquí s'acaben les dificultats, després de baixar un gran pedaç de neu amb grampons, arribem de nou al Ibon Blanc de Lliterola per vorejar-lo i arribar de nou a la nostra tenda ( 7,30h ), per posar punt i final a aquesta aventura.

Acabem cansats però contents de fer tot el que teniem programat i això ens fa pensar en la preparació de noves aventures.

Mil i una petjades.